Archive for Cercamon

Puois nostre temps comens’a brunezir

Posted in Book, Painting, Poetry with tags , on November 13, 2016 by Dylan Thomas Hayden

detail-of-a-miniature-of-jean-de-meun-from-the-roman-de-la-rose-c-1490-c-1500-harley-ms-4425-f-133r

Puois nostre temps comens’a brunezir,
E li verjan son de lor fuelhas blos,
E del solelh vei tant bayssatz los rays,
Per que·l jorn son escur e tenebros
Et hom non au d’auzelhs ni chans ni lays,
Per joy d’Amor nos devem esbaudir.

Aquest Amor no pot hom tan servir
Que mil aitans no·n doble·l gazardos:
Que Pretz e Joys e tot quant es, e mays,
N’auran aisselh qu’en seran poderos;
Qu’anc non passet covinens ni·ls enfrays;
Mas per semblan greus er a conquerir.

Per lieys deu hom esperar e sofrir,
Tant es sos pretz valens e cabalos,
Qu’anc non ac suenh dels amadors savays,
De ric escars ni de paubr’ ergulhos;
Qu’en plus de mil no·n a dos tan verays
Que fin’Amors los deja obezir.

Ist trobador, entre ver e mentir,
Afollon drutz e molhers et espos,
E van dizen qu’Amors vay en biays,
Per que’l marit endevenon gilos,
E dompnas son intradas en pantays,
Cui mout vol hom escoutar et auzir.

Cist sirven fals fan a plusors gequir
Pretz e Joven e lonhar ad estros,
Don Proeza no·n cug que sia mais,
Qu’Escarsetaz ten las claus dels baros,
Manhs n’a serratz dins las ciutat d’Abais,
Don Malvestatz no·n laissa un issir.

Ves manhtas partz vei lo segle faillir,
Per qu’ieu n’estauc marritz e cossiros,
Que soudadiers non truep ab cui s’apays,
Per lauzengiers qu’an bec malahuros,
Qui son pejor que Judas, qui Dieu trays;
Ardre·ls degr’om o totz vius sebellir.

Nos no·ls podem castiar ni cobrir;
Tollam nos d’elhs e dieus acosselh nos!
Qu’us joys d’Amor me reverdis e·m pays,
E puesc jurar qu’anc ta bella no fos:
Petit la vey, mas per ella suy gays
Et jauzions, e Dieus m’en do jauzir.

Ara·s pot hom lavar et esclarzir
De gran blasme, silh qu’en son encombros;
E si es pros yssira ves Roays,
E gurpira lo segle perilhos,
Et ab aitan pot si liurar del fays
Qu’assatz en fai trabucar e perir.

Cercamon dis: «Qi vas Amors s’irais
Meravill’es com pot l’ira suffrir.»
Q’ira d’amor es paors et esglais
E no·n pot hom trop viure ni murir.

Fagz es lo vers, e non deu veillezir,
Segon aisso qe monstra la razos,
Q’anc bon’Amors non galiet ni trais,
Anz dona joi als arditz amoros.

Text: Cercamon  (fl. c. 1135-1145) via trobar.org (with English translation)
Image: Anonymous, Le Roman de la Rose, Harley MS 4425, f. 133r, British Library
Advertisements

Quant l’aura doussa s’amarzis

Posted in Book with tags , on November 5, 2016 by Dylan Thomas Hayden

unknown-harley-ms-4425-f-42-amour-and-the-lover

Quant l’aura doussa s’amarzis
E·l fuelha chai de sul verjan
E l’auzelh chanjan lor latis,
Et ieu de sai sospir e chan
D’Amor que·m te lassat e pres,
Qu’ieu anc no l’agui en poder.

Las! qu’ieu d’Amor non ai conquis
Mas cant lo trebalh e l’afan,
Ni res tant greu no·s covertis
Com fai so qu’ieu vau deziran!
Ni tal enveja no·m fai res
Cum fai so qu’ieu non posc aver.

Per una joja m’esbaudis
Fina, qu’anc re non amiey tan!
Quan suy ab lieys si m’esbahis
Qu’ieu no·ill sai dire mon talan,
E quan m’en vauc, vejaire m’es
Que tot perda·l sen e·l saber.

Tota la genser qu’anc hom vis
Encontra lieys no pretz un guan!
Quan totz lo segles brunezis,
Delai on ylh es si resplan.
Dieu prejarai qu’ancar l’ades
O que la vej’anar jazer.

Totz trassalh e bran et fremis
Per s’Amor, durmen o velhan.
Tal paor ai qu’ieu mesfalhis
No m’aus pessar cum la deman,
Mas servir l’ai dos ans o tres,
E pueys ben leu sabra·n lo ver.

Ni muer ni viu ni no guaris,
Ni mal no·m sent e si l’ai gran,
Quar de s’Amor no suy devis,
Non sai si ja l’aurai ni quan,
Qu’en lieys es tota la merces
Que·m pot sorzer o decazer.

Bel m’es quant ilh m’enfolhetis
E·m fai badar e·n vau muzan!
De leis m’es bel si m’escarnis
O·m gaba dereir’o denan,
Qu’apres lo mal me venra bes
Be leu, s’a lieys ven a plazer.

S’elha no·m vol, volgra moris
Lo dia que·m pres a coman!
Ai, las! tan suavet m’aucis
Quan de s’Amor me fetz semblan,
Que tornat m’a en tal deves
Que nuill’ autra no vuelh vezer.

Totz cossiros m’en esjauzis,
Car s’ieu la dopti o la blan,
Per lieys serai o fals o fis,
O drechuriers o ples d’enjan,
O totz vilas o totz cortes,
O trebalhos o de lezer.

Mas, cui que plass’o cui que pes,
Elha·m pot, si·s vol, retener.

Cercamons ditz: greu er cortes
Hom qui d’Amor se desesper.

Text: Cercamon  (fl. c. 1135-1145) via trobar.org (with English translation)
Image: Anonymous, Le Roman de la Rose, Harley MS 4425, f. 42r, British Library