Puois nostre temps comens’a brunezir

detail-of-a-miniature-of-jean-de-meun-from-the-roman-de-la-rose-c-1490-c-1500-harley-ms-4425-f-133r

Puois nostre temps comens’a brunezir,
E li verjan son de lor fuelhas blos,
E del solelh vei tant bayssatz los rays,
Per que·l jorn son escur e tenebros
Et hom non au d’auzelhs ni chans ni lays,
Per joy d’Amor nos devem esbaudir.

Aquest Amor no pot hom tan servir
Que mil aitans no·n doble·l gazardos:
Que Pretz e Joys e tot quant es, e mays,
N’auran aisselh qu’en seran poderos;
Qu’anc non passet covinens ni·ls enfrays;
Mas per semblan greus er a conquerir.

Per lieys deu hom esperar e sofrir,
Tant es sos pretz valens e cabalos,
Qu’anc non ac suenh dels amadors savays,
De ric escars ni de paubr’ ergulhos;
Qu’en plus de mil no·n a dos tan verays
Que fin’Amors los deja obezir.

Ist trobador, entre ver e mentir,
Afollon drutz e molhers et espos,
E van dizen qu’Amors vay en biays,
Per que’l marit endevenon gilos,
E dompnas son intradas en pantays,
Cui mout vol hom escoutar et auzir.

Cist sirven fals fan a plusors gequir
Pretz e Joven e lonhar ad estros,
Don Proeza no·n cug que sia mais,
Qu’Escarsetaz ten las claus dels baros,
Manhs n’a serratz dins las ciutat d’Abais,
Don Malvestatz no·n laissa un issir.

Ves manhtas partz vei lo segle faillir,
Per qu’ieu n’estauc marritz e cossiros,
Que soudadiers non truep ab cui s’apays,
Per lauzengiers qu’an bec malahuros,
Qui son pejor que Judas, qui Dieu trays;
Ardre·ls degr’om o totz vius sebellir.

Nos no·ls podem castiar ni cobrir;
Tollam nos d’elhs e dieus acosselh nos!
Qu’us joys d’Amor me reverdis e·m pays,
E puesc jurar qu’anc ta bella no fos:
Petit la vey, mas per ella suy gays
Et jauzions, e Dieus m’en do jauzir.

Ara·s pot hom lavar et esclarzir
De gran blasme, silh qu’en son encombros;
E si es pros yssira ves Roays,
E gurpira lo segle perilhos,
Et ab aitan pot si liurar del fays
Qu’assatz en fai trabucar e perir.

Cercamon dis: «Qi vas Amors s’irais
Meravill’es com pot l’ira suffrir.»
Q’ira d’amor es paors et esglais
E no·n pot hom trop viure ni murir.

Fagz es lo vers, e non deu veillezir,
Segon aisso qe monstra la razos,
Q’anc bon’Amors non galiet ni trais,
Anz dona joi als arditz amoros.

Text: Cercamon  (fl. c. 1135-1145) via trobar.org (with English translation)
Image: Anonymous, Le Roman de la Rose, Harley MS 4425, f. 133r, British Library

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: